dilluns, 30 de maig del 2011

"No estais solos"

M. José Ordoñez, pediatra, i Roberto Álvarez-Higuera, empresari, ens expliquen en el seu llibre "No estais solos" la seva experiència com a pares d'un nen amb TDAH.

La idea d'escriure aquest llibre va sorgir quan  van diagnosticar al seu fill amb TDAH i van veure una llum al final del tunel. Entendre la naturalessa del TDAH els va fer canviar la forma de veure i entendre el mon.

Amb rigor mèdic, sentit pràctic, però també en clau d'humor, en el seu llibre parlen del TDAH, de la confiança mèdica, de l'esperança i de la força de l'amor.

TDAH i problemes d'alimentació

Josep Antoni Ramos, coordinador del Programa de TDAH de l'Hospital Universitari Valle d'Hebron i Vanesa Richarte, psiquiatre de l'equip d'infantil i adults de TDAH del mateix centre, han debatut sobre la importància de la dieta equilibrada en pacients amb TDAH. 

Tal com afirma Josep Antoni Ramos, l'alimentació és capital en els pacients amb aquesta malaltia, ja que solen ser desorganitzats i despistats , la qual cosa fa que la seva dinàmica d'alimentació diària estigui molt alterada: "Obliden de fer-se el menjar o s'afarten; en general, pot dir-se que no és una dieta regular ni tot lo sana que hauria de ser", adverteix.

Les dades epidemiològiques recullen major incidència de bulímia i de trastorns de la conducta alimentària no especificats, sobretot en nens i, d'altra banda, major obesitat en adults amb TDAH.

El tractament del pacient infantil amb TDAH i trastorn alimentari es basa, en absència d'evidència científica sòlida, en una dieta equilibrada i en exercici físic. En nenes és més freqüent la bulímia, que comparteix amb el TDAH la impulsividad. "Els estudis demostren que el 15-20 per cent de pacients amb bulímia tenen TDAH". El tractament suposa l'abordatge dels dos trastorns alhora amb terapia cognitiu-conductual, des del punt de vista psicològic, i la prescripció de medicaments estimulants i no estimulants.

diumenge, 22 de maig del 2011

Som entitat d'utilitat pública!!!

TDAH Catalunya ha estat declarada ENTITAT D’UTILITAT PÚBLICA el passat 27 d’abril de 2011, en una resolució del Departament de Justícia publicat al DOGC del 10 de maig de 2011. Ens fa especial il·lusió comunicar aquesta declaració, a tots i totes els qui des de fa temps confien en nosaltres.

Aquest reconeixement a la trajectòria de quasi sis anys de vida de la nostra entitat, ratifica la nostra contribució a l’atenció social a les famílies i afectats de TDAH i ens atorga un segell de qualitat en la nostra acció.

A més d’aquest reconeixement social, la Declaració suposa també la possibilitat d’acollir-se a una sèrie de beneficis fiscals, tant per a l’associació com per als seus associats, col·laboradors i espònsors. Segons l’aplicació de la llei 49/2002 a la que l’entitat s’acollirà a partir d’ara, les aportacions a associacions considerades d’utilitat pública fetes per persones físiques seran deduïbles en un 25% i les fetes per persones jurídiques en un 35% (amb els límits regulats per cada impost).

ENHORABONA!!

divendres, 13 de maig del 2011

Cafè col·loqui "Recursos institucionals de suport al TDAH"

Dissabte passat, 30 d'abril, varem realitzar el cafè col·loqui amb la Carme Crespo, psicològa especialitzada amb el transtorn del TDAH.

La Carme ens va parlar dels recursos institucionals de suport del sistema educatiu al TDAH, i de la coordinació entre familia, escola i professionals externs.

Ens va explicar que els alumnes amb necessitats educatives especials segons la LOE són els que requereixen, per un període de la seva  escolarització o al llarg de tota l’escolarització, determinats suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta. Els alumnes amb TDAH, que no tenen associats dificultats en els aprenentatges, o problemes de conducta, NO ESTAN CONSIDERATS   ALUMNES AMB NEE. Els alumnes amb TDAH, que presenten simtomatologia de severitat greu, poder ser escolaritzats en escoles ordinaries i ser usuaris de les USEE.

Cóm i qui ha de coordinar aquesta intervenció? La intervenció ha de ser multimodal i ha d'haver una bona coordinació entre tots els implicats: Escola, Família i els professionals implicats. La petició d'intervenció de l'EAP la poden demanar l'escola o la familia. Si no es detecten NEE, que afectin directament al rendiment acadèmic, probablement no hi hagi intervenció del EAP en un principi. En aquests casos, la coordinació s’haurà de fer amb el tutor, mestres i equip directiu si es necessari.
La Carme ens va parlar també dels 3 tipus d’adaptacions curriculars: Adaptacions curriculars a l’Aula ordinària, Plans individualitzats i Programes de diversificació curricular.
Que podem demanar a l’escola? 
  • Coordinació amb els professionals externs que estan treballant amb l’alumne. 
  • Contacte directe i continuat entre els professional, de cara a poder anar avaluant els avenços que fa l’alumne en cada àrea treballada.
  • Si no la tenen, que busquin informació a través de l’EAP o de les associacions de pares creades per donar respostes sobre el Trastorn que pateix l’alumne, de manera que el puguin entendre millor. 
  • Atenció personalitzada dirigida a minimitzar les incidències del trastorn dins de l’aula.
Quin és el paper de la família? 
  • Hem de mantenir una molt bona relació amb el centre educatiu, per poder estar informats de les comunicaions de l’escola, que normalment ens haurien d’arribar a través del nens/es i de les seves agendes.
  • Cercar ajuda: professionals externs i /o associacions.
  • Aplicar normes i límits,
  • Mantenir una rutina que faciliti el funcionament del nen.
  • No donar informació negativa en vers al centre educatiu, encara que no estiguem d’acord amb la
    manera en que estan gestionant les dificultats dels nens.
I els professionals externs?
  • Normalment seran els que avaluïn i facin el diagnòstic.
  • Aportaran la informació als centres educatius i es coordinaran amb aquests.
  • Intervencions: Reeducacions psicopedagógiques, Teràpies psicològiques, Assessorament als pares, Control del tractament farmacològic...

Com sempre la sala va estar plena de socis i no socis interessats en escoltar les aportacions que la Carme Crespo ens va fer. El col·loqui va ser molt intens i va faltar temps per acabar d'aclarir les mil dubtes i comentaris que teníem a fer.

dissabte, 7 de maig del 2011

Sortida familiar anual de l'associació

Diumenge 5 de juny tindrà lloc la sortida familiar anual de l'associació TDAH Catalunya. Com el darrer any es farà al INOUT l'alberg situat a la serra de Collserola, i podran participar en els diferents activitats tots els membres de la familia.

Serà una sortida lúdica però hi haurà un cafè col·loqui diferent, serà una xerrada sobre el riure. El “Taller del riure” és una proposta al benestar, un camí per transitar el viatge del negatiu al positiu. Permetre's la possibilitat de mirar el món des d'un lloc més harmoniós. Anirà a càrrec de la Sra. Elisabet Sánchez, actriu, ballarina i clown. Terapeuta floral i massatgista. És també Professora de Risoterapia, especialitzada en Dinàmiques de Grup.

 Properament us informarem del programa complet.

Que tenen en comú Michael Phelps, Julio Verne i Michael Jordan?

Si ens preguntessin quina és la relació entre Michael Phelps, Julio Verne i Michael Jordan, tots respondríem que l'èxit en les seves professions és el seu nexe d'unió, cosa lluny de la realitat, doncs la característica comuna que s'estableix entre ells és que tots pateixen o van patir el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (T.D.A.H.), el qual ha estat protagonista en la taula rodona organitzada pel sindicat CSI•F Ensenyament.

Rafael Rodríguez de la Torre, membre del CSI·F Enseñanza a Àvila, va explicar que “la intenció de la trobada és realitzar una taula multidisciplinària sobre un fenomen d'ampli espectre que ha de ser tractat des de l'àmbit científic, on s'inclou lo psiquiàtric, psicològic i pedagògic, i des de la visió en primera persona de qui ho ha sofert”, tot això sobre un fenomen del que “cada dia coneixem més adonant-nos del poc que sabem”.

L'activitat ha estat organitzada pel sindicat CSI•F Ensenyament amb l'objectiu de tractar un tema de “gran transcendència social per afectar al sistema educatiu i al sanitari”, va assenyalar el seu president, Fernando García Jiménez, el qual en moltes ocasions és “desconegut per pares i professors”, per la qual cosa “ens trobem amb el problema quan ja ho tenim damunt”.

dimarts, 3 de maig del 2011

Coaching com a suport emocional a familiars d’infants i joves amb TDAH

El proper dissabte 14 de maig realitzarem la 2a edició del Taller de coaching com a suport emocional a familiars de joves e infants amb TDAH. 

El TDAH, té un impacte considerable en el marc familiar. Sovint, els pares i mares es veuen desbordats en la seva responsabilitat com a educadors. Voldrien fer-ho el millor possible i se senten sobrepassats per les dificultats generades en el dia a dia pel TDAH. Això provoca sentiments de culpa i d’impotència per no saber fer-ho millor i pot acabar per lesionar l’autoestima dels progenitors i per crear un ambient estressant a la llar.

El Coaching, la PNL (Programació Neurolingüística) i la intel·ligència emocional ofereixen eines poderoses que els pares i mares poden incorporar en ells mateixos i, al mateix temps, els permet explorar noves vies en el repte d’educar els seus fills. A nivell personal, un procés de Coaching ofereix camins per viure una vida més conscient, més equilibrada i, en definitiva, més satisfactòria.

Els continguts d’aquest taller estan dissenyats amb la finalitat que pares i mares, en tant que són els adults que més interactuen amb els afectats, els puguin aplicar amb els seus fills TDAH. Amb tot i això, i paral·lelament, podran integrar en ells mateixos determinades competències emocionals, que els farà no només relacionar-se millor amb els seus fills, sinó també adquirir un major grau de creixement i benestar personal.